Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té un sou pot deturar el sol, si vol
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.
Qui té un sou pot deturrar el sol, si vol
1 font, 1951.
Qui té un sou, / és amo del món, / si vol
1 font, 1938.
La moneda catalana més usada fou el sou; derivada del «solidum» romà, la qual sebmla que prengué origen en la idea de sòlid o fort, que concorda amb pes i dur de què ja hem parlat i que, en certa manera, és així mateix, una derivació dels noms de monedes que recorden unitats de pes. De l'indicat terme romà, se n'han format diversos mots aplicats a monedes de diferents pobles de cultura llatina; així, doncs, el mot és força estès.
Qui té un sou, / fa ballar el sol
1 font, 1938.
La moneda catalana més usada fou el sou; derivada del «solidum» romà, la qual sebmla que prengué origen en la idea de sòlid o fort, que concorda amb pes i dur de què ja hem parlat i que, en certa manera, és així mateix, una derivació dels noms de monedes que recorden unitats de pes. De l'indicat terme romà, se n'han format diversos mots aplicats a monedes de diferents pobles de cultura llatina; així, doncs, el mot és força estès.