Paremiologia catalana comparada digital

Qui té xiques menja bunyols

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1922.

Qui té xiques menja bunyols

1 font, 1922.
(amb més detalls a l'original). És una mena de rondalla.
-¡Ay xiqueta! … Es que aquells eren xics i ja 'm vee sempre en la porta als nasos… i ara, ara es xica ¡xica! i… ¡jo menjaré bunyols!…

Qui té xiques, minge bunyols

1 font, 1979.
Explica l'origen d'esta dita, que a la Comarca de Tortosa només s'emplea per la banda veïna de la terra de Castelló. De: Pascual Tirado, J.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Font: «Boletín de la Sociedad Castellonense de cultura», gener de 1922, p. 10-13.