Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1947.
Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir
3 fonts, 1951.
Qui ve de Montserrat i no porta romaní, ni té amor ni en vol tenir
3 fonts, 1978.
Qui ve de Montserrat / i no porta romaní / ni té amor / ni en vol tenir
1 font, 1947.
Respon al sentit meravellós que hom reconeix a les herbetes de Montserrat. Vol significar que el pelegrí que no cull herbetes quan va a Montserrat, demostra ésser eixut de sentiments i poc afecte a la poesia de la tradició. Parla concretament del romaní per una raó de rima, car, com diem en un altre indret, la planta preferida per la musa popular és el boix.