Déu-n'hi-do!

143 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1803.

Déu n'hi do

27 fonts, 1937.

Expressions d'origen religiós.

—Déu n'hi do. No saps on el puc trobar, doncs?

Equivalent en castellà: Una cierta cantidad.

Frase feta per "bastant", "força"

I a Catalunya, que no hi té feina un demòcrata imparcial? No tanta com a Madrid, però Déu n'hi do.

Moito. Ponderativo.

Diu unes mentides que Déu n'hi do.

Equivalent en gallec: Ser moito (ou ser moutiño).

Expressió per a manifestar la conformació, la suficiència, etc.

Déu n'hi do la gent que s'ha matriculat al curset de música! / Amb tan poc temps com has tingut per a escriure la novel·la, és prou bona. Déu n'hi doret com t'ha sortit!

Font: R-M / *

S'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la grandària o importància d'una cosa o l'admiració que ens produeix.

Déu n'hi do, quines filles que tens tan boniques! / Aquest pagès ha fet un capitalet que Déu n'hi do! / Tota aquesta roba has planxat en una hora? Déu n'hi doret!

Sinònim: Tela marinera.

Font: A-M / A-M / *

Lloc: Mallorca.

Que n'hi ha bastant.

Que tens fred? Sí, déu n'hi do.

Aquest és el cas evident, pel que fa al pronom en, a més de anar-se'n, de tornar-se'n, dir-ne, dir-se'n, sortir-se'n i de nombroses locucions i frases fetes.

La relació segurament es podria allargar molt més. Pero també seria molt probable que s'hi incloguessin locucions o frases fetes amb una lexicalització discutible del pronom.

Admiració, sorpresa.

Sinònim: Déu n'hi doret.

Lloc: Segarra.

Lloc: Terra Alta.

Suficient.

Font: ME, BS, CL, CB, CR, FI, FL, FV, FX, L, MS, N, PR, VR.

Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio, 'Parlem del català'

Equivalent en castellà: Ahí es nada.

Però no pot durar, tant de part dels enemics que han de sentir un rau-rau que Déu n'hi do.

Lloc: Terres de l'Ebre.

L'Assassí de la Mitja Lluna ha passat a la història com a assassí, però Déu n'hi do la gent que va violar.

Amb prou quantitat, força.

Déu n'hi doret de la gent que som.

Sinònim: Déu n'hi doret.

I la cosa es complica quan el ciutadà s'adona que determinades reivindicacions del moviment ecologista tenen un regust retro i pre-industrial que déu n'hi do.

La Teresa va pensar que si el fill defensava son pare, la cosa estava pitjor del que creia. «Déu n'hi do, lo vent que fa, no?» «Déu n'hi do».

Lloc: Garrigues.

—Déu n'hi do, però si el vent no n'hagués fet caure tantes, encara n'hauríem fet més —va contestar el Josep.

Lloc: Garrigues.

—Déu n'hi do, les olives que hem fet aquest any —va fer el Joan.

Lloc: Garrigues.

«Déu n'hi do, la nevada.».

Lloc: Garrigues.

—Déu n'hi do —va dir ella un cop el Joan va acabar la narració.

Lloc: Garrigues.

—Déu n'hi do? Només se t'acut dir això?

Lloc: Garrigues.

La Sílvia havia estat educada per a ser feliç i déu n'hi do, si n'era.

El món al revés. la Mosca Morta és la més suau, la més callada, i la Godiva la que porta la veu cantant. Sembla que hagi menjat llenga avui. L la Nena, Déu n'hi do, també, es veu que tenir un marit tan catòlic i tan miracielos li ha donat ínfules.

«Déu i ajuda» és una de les diverses expressions habitualíssimes que contenen la paraula «Déu».

Usado con mayor énfasis si que sería el significado de "Tela" o "Tela marinera", pero usado con menor énfasis se traduciría por "suficiente", "bastante", "más de lo que pareciera", "Qué", "no está mal"

Equivalent en castellà: ¡Tela!

Pa-pa-ter-ra té quatre síl·labes, és plana, repeteix consonant bilabial oclusiva sorda, té un vibrant forta i una e oberta tònica. Formalment, és dues paraules en una: la que menja fang. Déu n'hi do, no?

Lloc: Terres de l'Ebre.

Déu n'hi do!

20 fonts, 1937.

Sinònim: Deunidó.

Exclamació ponderativa.

Està prou bé aquesta platja…déu n'hi do! | —Heu caminat gaire? —Home! déu n'hi do!

Sinònim: Déu li'n do!

Exclamació d'admiració per una cosa considerada important o suficient.

T'han donat cent euros per la feina? Déu n'hi do!

Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.

Lloc: Rosselló.

Ho diuen per manifestar conformació, suficiència o ponderació.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Lloc: Terres de l'Ebre.

Lloc: Catalunya del Nord.

Els significats d'aquesta expressió són molt diversos, depenent del context en què es fa servir. Un dels propis del pare és fer-lo servir després d'un bon menjar: «Déu n'hi do» vol dir que el menjar ha estat molt bo o molt abundant i molt profitós.

Hi havia gaire gent a teatre? —Déu n'hi do!, estava força ple.

Lloc: Vic (Osona).

Expressa sorpresa, perplexitat, ràbia … (segons el to usat).

Lloc: Terres de l'Ebre.

No està malament del tot.

Déu n'hi do! I em pensava que no n'hi hauria prou per a tots.

Sinònim: Déu n'hi doret!

Equivalent en castellà: ¡Ahí es nada!; ¡No está mal!

Sinònim: Déu n'hi doret!

Lloc: Baix Gaià.

Quin dia, déu n'hi do!

Suficientment.

Sinònim: Bé prou | Veg. tb. Tira peixet!

Lloc: Alcanar.

Sinònim: Arri, poc o molt | Mai sigui menys.

Equivalent en francès: Dieu nous en préserve!

Lloc: Perpinyà.

Equivalent en francès: Assez.

Equivalent en francès: Beaucoup.

Equivalent en francès: Oh là là!

Equivalent en francès: Pas de mal.

Lloc: Girona (Gironès).

Déu-n'hi-do

7 fonts, 1994.

No són com el rantell (o mosquit) perquè les rinxoles pessiguen al pic del dia. Malgrat ser insectes més petits que els mosquits, fan unes guiroles que Déu-n'hi-do.

Lloc: Empordà.

Déu n'hi-do. Quins pebrots. Em sap greu. Heu provat mai de traduir això al castellà? Les frases fetes són de mal traduir perquè el seu significat no sol ser literal.

Lloc: Empordà.

Sinònim: Agafa't fort.

Equivalent en castellà: Cágate lorito.

De: Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Déu-n'hi-doret.

Equivalent en castellà: ¡Ahí es nada!

Font: Diccionari català-castellà.

De: Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Déu-n'hi-doret.

Equivalent en castellà: ¡Habrase visto!

Font: Diccionari català-castellà.

De: Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Déu-n'hi-doret.

Equivalent en castellà: ¡Hay que ver!

Font: Diccionari català-castellà.

De: Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Déu-n'hi-doret.

Equivalent en castellà: ¡No está mal!

Font: Diccionari català-castellà.

És una exclamació emfàtica, una expressió per mostrar conformitat o admiració. Significa «Déu li'n doni» referint-se a un tros de pa. Fins a l'abril del 2017 el diccionari normatiu recollia l'expressió amb la grafia Déu n'hi do.

Déu-n'hi-do, també.

Sinònim: Déu n'hi do.

Ja veieu les dificultats de definir déu-n'hi-do. L'únic clar és que té un significat valoratiu. Per què costa tant definir aquest mot? Doncs perquè, quan un fa valoracions, poden ser de diversa mena: poden ser valoracions positives o negatives, poden ser objectives o subjectives, poden ser quantitatives (haver-hi molta gent, numèricament) o qualitatives (creure que hi ha prou gent per a fer una cosa), poden servir per a manifestar sorpresa o enuig o meravella o ensurt, etc.

Sinònim: Deunidó.

—Déu-n'hi-do, sí.

«Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do», anava dient sense treure's de la boca un somriure de sàtir.

Déu n'hi doret

6 fonts, 1902.

-Déu n'hi doret, Calena! L'arreplegués tan caia el teu currutaco!

Equivalent en castellà: Una respetable cantidad.

Moito. Ponderativo.

Déu n'hi doret, aquell noi.

Equivalent en gallec: Ser moito (ou ser moutiño).

Admiració, sorpresa.

Sinònim: Déu n'hi do.

Lloc: Segarra.

[…] dels «pobrets i alegrets», del «Déu n'hi doret», del tira peixet.

Els sufixos diminutius en preposicions i adverbis invariables. Fins i tot en locucions.

Lloc: Penedès.

Déu n'hi doret!

6 fonts, 1968.

Sinònim: Deunidoret.

Sinònim: Déu n'hi (o li'n) do!

Ho diuen per manifestar conformació, suficiència o ponderació.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Els qui el presenciaven guanyaven quaranta dies d'indulgència; Déu n'hi doret!

Sinònim: Déu n'hi do!

Lloc: Baix Gaià.

Diminutiu de "Déu n'hi do". Marca que ja és una frase totalment lexicalitzada.

Renoi quin dilluns!. Déu n'hi doret!

Sinònim: Diminutiu de "Déu n'hi do"

Deunidó

5 fonts, 1978.

Sinònim: V. No tocar quarts ni hores.

L'altra dia em van preguntar quina seria una bona traducció al castellà de «deunidó» i em sembla que tinc una solució òptima. Sempre que diem «deunidó» en català, en castellà podem dir 'caramba' i crec que funciona.

Equivalent en castellà: Caramba.

Hi ha unes estrangerotes que deunidó, seiem, a veure si desacanso una mica…

Interj. Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Quan la vam enviar el 2006 a RodaMots, llavors s'escrivia déu n'hi do. El 2016 l'IEC va optar per afegir-hi uns guionets i normativament ara caldria escriure-la déu-n'hi-do (la definició fa: «Expressió emprada per a manifestar la conformació, la suficiència, etc.», però això no s'entén gaire). Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa.

Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l'hivern | Per ser uns aficionats, deunidó com se'n van sortir. Al final tothom va aplaudir de valent.

Joan Solà suggeria escriure «deunidó», i que en els parlars orientals sovint es pronuncia «dunidó». De: Solà, Joan.

Sinònim: Déu-n'hi-do.

Deu n'hi do

4 fonts, 1907.

Fixat en les següents locucions pròpies del catalá, traduèixles literalment al castellá, y després tal còm dèuen traduirse.

Otro grupo de modismos plenamente usados en Gerona, si bien no tienen traducción literal en lengua castellana, no son exclusivamente gerundenses, sino propios también de otras regiones catalanas.

Sinònim: Deu n'hi doret.

Font: DCVB.

De: Camí, Modest (1916-17).

Sinònim: Deu n'hi doret.

Lloc: Lleida.

Déu li'n do!

3 fonts, 1979.

Exclamació ponderativa.

Sinònim: Déu n'hi do!

Per expressar suficiència, conformació.

Déu n'hi dó!

3 fonts, 1958.

Altres expressions també usades a casa.

Lloc: Vic (Osona).

Déu ni do!

3 fonts, 1984.

50 maneres de fotre el crit al cel en català.

Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Ja és prou.

Lloc: Menorca.