Paremiologia catalana comparada digital

Quicaraquic

4 recurrències. Primera citació: 1926.
Sinònim: V. quiquiriquic.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Quicaraquic». Editorial Moll.
Cant del gall o pollet.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 67. Editorial Moll.
El cant del gall.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Quicaraquic», p. 26. Edicions Polígrafa.
Interj. i m. Onomat.: Quiquiriquic. | m. Rosella. | Sobrenom que donaven als botiflers o partidaris de Felip V.
Ara no ho coneixeu, pastanaga, que és un gran rebaix, per a un home, això de que el vegin esvolotegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? (Joaquim Ruyra, «El rem de trenta-quatre», «Pinya de rosa», 1920).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «Q», p. 188. Edicions 62.