No ha calgut investigar gaire, perquè apareix al diccionari normatiu; popularment, amb el sentit de pudor. El DCVB recull un ús més restringit d'aquest mot: pudor, mala olor (en l'argot dels malfactors barcelonins). I el GDLC, que beu del diccionari etimològic del mestre Coromines, ens indica que probablement és d'origen caló, potser relacionat amb 'jindipén', 'brutícia' (més detalls a l'original).
L'ha dita una companya de la faena, després d'una visita que ens ha deixat una forta impressió en l'ambient: Quina catipén!
Lloc: Terres de l'Ebre.