Rai

Mot que emfatitza un sentit positiu en algunes frases que podrien anunciar-ne un de negatiu.

Lloc: Alt Urgell.

Això no importa.

Sinònim: Això rai!

Lloc: Constantí.

Partícula intensiva a manera d'exclamació que s'usa acompanyant altres mots, amb un sentit d'assentiment, de conformitat a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència o de la gran facilitat d'allò que es diu o que acaba de dir-se. Exclamació que s'usa en senyal d'assentiment.

Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).

Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc.), forma, sense l'ajut de cap verb, una proposició completa en què s'expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, que reca, etc., no és gens o tant de témer, de plànyer, etc., i, si s'adjunta a un adverbi (o frase adverbial), no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi.

Mot que contraposa un resultat positiu a un context inicialment negatiu.

Advèrbis afirmatius.

«Ray», es voz muy usada y que no tiene traduccion en castellano, sin embargo de no ser desconocida y aun empleada alguna vez en esa lengua, hablando familiarmente (segueix a l'original).

Veu fam. usada com interjecció, que's créu peculiar de la lléngua catalana: pus á pesar de repetidas diligéncias no s'ha pogut trobar lo castellá equivalent, ni encara un sentit determinat en catalá; sols sí que denota una multitut de circunstáncias própias de la infinitat de locucions ó veus á que s'acomoda.

En algunas parts de Castella s'usa del ray lo mateix que en catalá y així's diu: «Eso ray».

Interj., var. per rai.

Sinònim: V. Rai.

Interj. Varietat de rai (bé, prou, no és res).

Lloc: Cerdanya.

Equivalent en castellà: Es lo de menos (eso).