Això no importa.
Això rai! No em molesta gens al costat d'allò altre!
Sinònim: Això rai!
Lloc: Constantí.
Rai
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1867.
Rai
4 fonts, 2002.
Partícula intensiva a manera d'exclamació que s'usa acompanyant altres mots, amb un sentit d'assentiment, de conformitat a una cosa òbvia, de reconeixement de l'evidència o de la gran facilitat d'allò que es diu o que acaba de dir-se. Exclamació que s'usa en senyal d'assentiment.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc.), forma, sense l'ajut de cap verb, una proposició completa en què s'expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, que reca, etc., no és gens o tant de témer, de plànyer, etc., i, si s'adjunta a un adverbi (o frase adverbial), no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi.
Partícula de caràcter el·líptic, d'origen incert, però probablement de creació expressiva, paral·lela al gascó «harai», amb hac aspirada i erra simple, amb els mateixos usos (present a l'aranès).
Mot que contraposa un resultat positiu a un context inicialment negatiu.
—He comprat massa espaguetis. —Si són espaguetis rai, que no caduquen.
Arrai
2 fonts, 1926.
Interj., var. per rai.
Es clar: allí dedins array!, Casaponce, Contes Vallesp. 11. ¡Homes array!… N'hi han per a tots los gustos, Girbal Pere Ll., 27. (V. rai).
Sinònim: V. Rai.
Interj. Varietat de rai (bé, prou, no és res).
Tu arrai, que gonyes una bona souada a final de mes!
Lloc: Cerdanya.
Ray
2 fonts, 1867.
Advèrbis afirmatius.
«Ray», es voz muy usada y que no tiene traduccion en castellano, sin embargo de no ser desconocida y aun empleada alguna vez en esa lengua, hablando familiarmente (segueix a l'original).
Rai! (això)
1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Es lo de menos (eso).