Interj., intensiu de «ira», usat en exclamacions d'impaciència com «Reïra de Déu!» i per eufemisme…
A hont reïra de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d'aquell jayo del dimoni?, Casellas Sots 5.
Equivalent en castellà: Ira de Dios.
Lloc: pir-or., or.