La major part dels noms lexicalitzats al fràsic antroponímic del DCVB provenen de la pròpia tradició onomàstica: eren antropònims habituals i familiars per als nostres avantpassats […].
Font: DCVB.
Reïra de n'Andreu!
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Reïra de n'Andreu!
2 fonts, 1999.
F. rut. Simula irritació de manera humorística. Andreu: Nom propi d'home i llinatge molt estés a les terres de parla catalana. Prové del llatí «Andreas», nom propi d'home que deriva del grec «Andros» 'home', que significa 'viril'
Sinònim: Reïra d'en Pateu!
Eufemisme per «reïra de Déu!».
Reïra de N'Andreu!
1 font, 1926.
Existeixen algunes fórmules d'exclamació humorístiques, per a simular irritació, com aquestes.
Lloc: Llofriu.