Paremiologia catalana comparada digital

Rebel·lar-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. Refusar l'obediència a una autoritat constituïda.
La ciutat es va rebel·lar conta el seu rei.
Equivalent en alemany: S auflehnen, rebellieren (intr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel·lar-se», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Refusar l'obediència a una autoritat constituïda.
La ciutat es va rebel·lar conta el seu rei.
Equivalent en anglès: To rebel, revolt.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel·lar-se», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Refusar l'obediència a una autoritat constituïda.
La ciutat es va rebel·lar conta el seu rei.
Equivalent en castellà: Rebelarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel·lar-se», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Refusar l'obediència a una autoritat constituïda.
La ciutat es va rebel·lar conta el seu rei.
Equivalent en francès: Se rebeller.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Rebel·lar-se», p. 1004. Enciclopèdia Catalana.