Paremiologia catalana comparada digital

Redell!

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Redell!

4 fonts, 1926.
Existeix també la forma d'imprecació i jurament «re-Déu» (deformada per eufemisme en «redell») i «ira de Déu» (amb sa variant eufèmica «ira de bet»).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. I. d)». Editorial Moll.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Disgust, contrarietat. Expressar disgust o contrarietat», p. 660. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Cucarella, Toni (2024): «https://x.com/ToniCucarella/status/1816472476140085520». Twitter.
Interjecció de disgust, d'admiració.
Ui, redell!
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Redell!», p. 102. Edicions Polígrafa.

Redell

2 fonts, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.
Forma eufèmica de «redéu».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «R», p. 150. Editorial Trabucaire.

Redé!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Disgust, contrarietat. Expressar disgust o contrarietat», p. 660. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.