Paremiologia catalana comparada digital

Resignar-se

5 recurrències. Primera citació: 1970.
V. pron. Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc.
Resignar-se a la seva sort.
Equivalent en alemany: Resignieren, s (mit ew) abfinden.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Resignar-se», p. 1037. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc.
Resignar-se a la seva sort.
Equivalent en anglès: To resign osf.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Resignar-se», p. 1037. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc.
Resignar-se a la seva sort.
Equivalent en castellà: Resignarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Resignar-se», p. 1037. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc.
Resignar-se a la seva sort.
Equivalent en francès: Se résigner.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Resignar-se», p. 1037. Enciclopèdia Catalana.
Conformar-se, acceptar els designis de Déu.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Resignar-se», p. 166. Edicions Polígrafa.