Paremiologia catalana comparada digital

Quan el temps és arribat el peix se'n va al plat

19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1910.

Quan el temps és arribat, el peix se'n va al plat

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1023. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els peixos», p. 167. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Cada aliment té la seua època de producció.
Sinònim: Similars: A Sant Joan bacores, verdes o madures però segures | Per l'Ascensió, cireretes a muntó | A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 144. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 129. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Quan el temps és arribat el peix se'n va al plat

5 fonts, 1951.
Per indicar la facilitat amb què es pesca en els temps d'abundància.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Maig. La vida a la costa», p. 527. Salvat, S.A. de Ediciones.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Maig», p. 979. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1060. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Pel maig la pesca és abundant.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 190. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 327. Edicions 62.

Quan el temps és arribat, / el peix se'n va al plat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arribar», p. 306. Edicions Polígrafa.

Quan el temps és arribat, el peix se'n ve al plat

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El tiempo oportuno da el fruto maduro.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 825. Antoni López, Editor.

Quan el temps és arribat, el peix se'n ve en el plat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 414», p. 319. Columna Edicions.

Quan lo temps es arribat / lo peix se'n ve al plat

1 font, 1910.
Vol dir que les coses succehexen sols quan han de succehir.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 408. L'Avenç.

Quan lo temps és arribat / lo peix se'n ve al plat

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peix», p. 232. Edicions Polígrafa.