Paremiologia catalana comparada digital

Ressecar-se

5 recurrències. Primera citació: 1970.
V. pron. Assecar-se del tot.
La fusta s'anava ressecant i enfosquint.
Equivalent en alemany: Trocken werden.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ressecar-se», p. 1039. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Assecar-se del tot.
La fusta s'anava ressecant i enfosquint.
Equivalent en anglès: To dry up.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ressecar-se», p. 1039. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Assecar-se del tot.
La fusta s'anava ressecant i enfosquint.
Equivalent en castellà: Resecarse (un aliment), acorcharse, resecarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ressecar-se», p. 1039. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Assecar-se del tot.
La fusta s'anava ressecant i enfosquint.
Equivalent en francès: Se dessécher.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ressecar-se», p. 1039. Enciclopèdia Catalana.
Assecar-se molt una cosa (el pa, el raïm, la terra, les plantes, etc.).
Lloc: Borges Blanques, Terrassa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ressecar-se», p. 170. Edicions Polígrafa.