Paremiologia catalana comparada digital

Ringo-ringo

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Ringo-ringo

1 font, 1926.
Adv. A poc a poc, xano-xano. Etim.: V. Ringo-rango.
Lloc: Mancor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Ringo-ringo». Editorial Moll.

Ringorrango

1 font, 1865.
Ter. Á retaló.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ringorrango», p. 510. Hermanos Espasa, Editores.
M. fam. Lo rango desmaiat ó sobressalient en lo modo de escríurer; y per extensió's diu de qualsevol adorno supérfluo y sobresalient.
Equivalent en castellà: Ringorrango.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ringorrango», p. 510. Hermanos Espasa, Editores.
M. fam. Lo rango desmaiat ó sobressalient en lo modo de escríurer; y per extensió's diu de qualsevol adorno supérfluo y sobresalient.
Equivalent en llatí: Superfluus ornatus vel calami doctus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ringorrango», p. 510. Hermanos Espasa, Editores.