Paremiologia catalana comparada digital

Riure-li les orelles

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Riure les orelles

2 fonts, 1970.
Esser una persona molt alegre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Orella», p. 161. Editorial Moll.
Començar de trobar-se bé després d'una malaltia.
Lloc: Espluga de Francolí.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Riure les orelles», p. 199. Edicions Polígrafa.

Riure les orelles a algú

1 font, 1926.
Començar algú a conèixer les coses del món, de la vida pràctica, i prendre's un xic massa de llibertat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Riure Loc. f)». Editorial Moll.
Esser una persona molt alegre, de bon humor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Orella Loc. u)». Editorial Moll.