Med. Gest o contracció de la cara, com si rigués, produït per la contracció dels músculs risoris en els afectats de tètan.
Sinònim: Rialla sardònica.
Equivalent en alemany: Höhnisches Lavhen (n.).
Riure sardònic
5 recurrències. Primera citació: 1997.
Med. Gest o contracció de la cara, com si rigués, produït per la contracció dels músculs risoris en els afectats de tètan.
Sinònim: Rialla sardònica.
Equivalent en anglès: Sardonic laugh.
Med. Gest o contracció de la cara, com si rigués, produït per la contracció dels músculs risoris en els afectats de tètan.
Sinònim: Rialla sardònica.
Equivalent en castellà: Risa sardónica.
Med. Gest o contracció de la cara, com si rigués, produït per la contracció dels músculs risoris en els afectats de tètan.
Sinònim: Rialla sardònica.
Equivalent en francès: Rire sardonique.
Riure forçat. Erasme ja recull aquest sintagma ('risus sardonius'). L'adjectiu deriva d'una herba, anomenada 'sardònia' perquè es trobava a l'illa de Sardenya, que provocava un riure espasmòdic. Virgili s'hi refereix a causa de la seva amargor. De: Erasme de Rotterdam | Virgili.
Equivalent en llatí: Risus sardonius.
Font: Adagis 3.5.1 | Èglogues 7.41.