Riure forçat. Erasme ja recull aquest sintagma ('risus sardonius'). L'adjectiu deriva d'una herba, anomenada 'sardònia' perquè es trobava a l'illa de Sardenya, que provocava un riure espasmòdic. Virgili s'hi refereix a causa de la seva amargor. De: Erasme de Rotterdam | Virgili.
Equivalent en llatí: Risus sardonius.
Font: Adagis 3.5.1 | Èglogues 7.41.