Joc de nois, en el qual poden participar tants jugadors com vulguin; tots es posen de cara a un que fa de «pare» o «lloca»; aquest està assegut a terra, i els altres estan dempeus; la /lloca/ té una corretja o mocador enrotllat, agafat per un cap, i tot dient una endevinalla dóna l'altre cap al primer jugador; si aquest no dóna la solució de l'endevinalla, li pren la corretja i passa al segon i després al tercer, etc., fins que n'hi ha un que ho endevina… (segueix a l'original).
Romamí-romamà
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Joc de nois, en què es formen dues colles; el qui para es posa dempeus i comença a dir: «Romamí, romamí, romamí…», i mentres ho diu, una colla persegueix l'altra; de sobte aquell comença a dir «Romamà, romamà…», i els perseguits passen a esser perseguidors de l'altra colla; si n'agafen un, aquest ha de parar.
Lloc: Artesa de S.