Paremiologia catalana comparada digital

Rrit!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Rrit

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll que es fa en marcar els números en un telèfon antic de disc, o del que fan algunes coses que es desplacen o que giren sobre una altra, etc.
—Rrrrit!, ha fet la cortineta quan ell ha volgut cridar (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-1891).