Paremiologia catalana comparada digital

Sacerdotalment

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. D'una manera sacerdotal; amb caràcter sacerdotal.
Serets en lo meu regne sacerdotalment e sancta, Serra Gèn. 78 | Melchisedec fou lo primer qui féu sacrifici a Déu sacerdotalment, Tomich Hist. 9.
Equivalent en castellà: Sacerdotalmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sacerdotalment». Editorial Moll.
Amb dignitat sacerdotal.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sacerdotalment», p. 16. Edicions Polígrafa.