Paremiologia catalana comparada digital

Salvo

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Salvo

2 fonts, 1926.
Prep. i conj. Excepte.
Personer prestador no pot res hauer, saluo los mariners qui no perden lurs loguers, Consolat, c. 63 | La gallina que sia rostida salvo la corpenta, Robert Coch 2.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Salvo 2». Editorial Moll.
Exceptuat; excepció feta.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Salvo», p. 41. Edicions Polígrafa.

Saluo

1 font, 1926.
Sinònim: V. Salvo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saluo». Editorial Moll.

Salvo (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Salvat, salvant, tret de, fora de, llevat de.
Equivalent en castellà: Salvo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 191. Editorial Claret.