Paremiologia catalana comparada digital

Sant Camotes era sastre i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

Sant Camotes era sastre, i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1123. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 551. Edicions 62.

Sant Camotes era sastre i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 195. Editorial Selecta-Catalonia.

Sant Camotes era sastre, i quan tallava casacons, es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del sastre. El sastre pobre», p. 97. Editorial Ausa.