Paremiologia catalana comparada digital

Semblar un galliner

Sembla un galliner

2 fonts, 1933.
Perquè és sempre un lloc de fressa i d'enrenou. Es diu d'aquella reunió de gent en la qual tothom enraona i mou avalot.
Lloc: Girona, Igualada.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «40. Departaments. Galliner», p. 174. Butlletí de Dialectologia Catalana.
El galliner és sempre un lloc de fressa i d'enrenou; d'aquí que «sembla un galliner» aquella reunió de gent en la qual tothom enraona i mou avalot.
Lloc: Girona, Igualada.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galliner», p. 33. Edicions Polígrafa.