Paremiologia catalana comparada digital

Semblar un galliner

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1933.

Sembla un galliner

2 fonts, 1933.
Perquè és sempre un lloc de fressa i d'enrenou. Es diu d'aquella reunió de gent en la qual tothom enraona i mou avalot.
Lloc: Girona, Igualada.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «40. Departaments. Galliner», p. 174. Butlletí de Dialectologia Catalana.
El galliner és sempre un lloc de fressa i d'enrenou; d'aquí que «sembla un galliner» aquella reunió de gent en la qual tothom enraona i mou avalot.
Lloc: Girona, Igualada.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Galliner», p. 33. Edicions Polígrafa.

Parèixer un galliner

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. P», p. 84. Edicions Tívoli.

Paréixer un galliner

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Desorde. Desorde, embolic en general», p. 233. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en general, xarrar», p. 789. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.