Paremiologia catalana comparada digital

Sens parar

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Sens parar

2 fonts, 1907.
Sense aturar-se, sense interrupció.
Venga fer avalot sens parar, Rosselló Many. 87 | Havem volat sens parar / per barrancs i petges males, Colom Juven. 146.
Sinònim: A no parar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parar III.4. b)». Editorial Moll.
Sinònim: De corrida (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. Barbarismes. D», p. 47. Baguñá, editor.

De corrida (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Sens parar.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. Barbarismes. D», p. 47. Baguñá, editor.

Sèns parar

1 font, 1865.
Loc. Sèns interrupció ó detenció.
Equivalent en castellà: Sin parar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Parar», p. 273. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. Sèns interrupció ó detenció.
Equivalent en llatí: Nulla interposita mora.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Parar», p. 273. Hermanos Espasa, Editores.