3 recurrències. Primera citació: 1926.
Tenir expedita la facultat d'oir; no esser sord.
Santa Rita fassa que hi senta prest, Roq. 21.
Tenir capacitat de percepció per l'oïda. Aquesta forma amb el pronom adverbial «hi» és semblant a la que existeix en el verb «veure-hi».
No hi sentia bé.
Posseir el sentit de l'oïda.
No hi sento sinó d'una orella.
Equivalent en castellà: Oír.