Paremiologia catalana comparada digital

Separar-se

5 recurrències. Primera citació: 1997.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Casament i matrimoni. Mal matrimoni, matrimoni conflictiu», p. 569. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Deixar de viure plegats els esposos, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci.
Equivalent en alemany: S trennen.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Separar», p. 1083. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Deixar de viure plegats els esposos, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci.
Equivalent en anglès: To separate.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Separar», p. 1083. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Deixar de viure plegats els esposos, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci.
Equivalent en castellà: Separarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Separar», p. 1083. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Deixar de viure plegats els esposos, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci.
Equivalent en francès: Se séparer.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Separar», p. 1083. Enciclopèdia Catalana.