Paremiologia catalana comparada digital

Ser Andorra

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ésser Andorra

2 fonts, 1978.
Ésser tot confús, un gran desgavell. El DCVB documenta per primera vegada aquesta dita a Emili VILANOVA, Obres completes, Barcelona, Ilustració Catalana, 1906-1907, vol. XI, p. 203.

Esser Andorra

1 font, 1926.
Esser un desgavell, una confusió.
Es suplent del segon districte, de la Barceloneta, qu'allò ès Andorra, Vilanova Obres, xi, 203.
Lloc: Barc., Valls, Tarr.