Paremiologia catalana comparada digital

Ser astut

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Astut

1 font, 1997.
Adj. Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
Equivalent en alemany: Schlau, listig.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Astut -ta», p. 96. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
Equivalent en anglès: Shrewd, astute.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Astut -ta», p. 96. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
Equivalent en castellà: Astuto -ta.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Astut -ta», p. 96. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.
Equivalent en francès: Astucieux -euse, rusé -e, malin -igne.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Astut -ta», p. 96. Enciclopèdia Catalana.