Paremiologia catalana comparada digital

Ser bonyegut

3 recurrències. Primera citació: 1997.

Bonyegut -da

1 font, 1997.
Persona de mals instints o malvada.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bonyegut -da adj. i s.», p. 57. Edicions 62.
Persona viciosa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «bonyegut -da adj. i s.», p. 57. Edicions 62.
Persona mal feta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Bonyegut -da adj. i s.», p. 57. Edicions 62.