Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1201. Editorial Selecta-Catalonia.
Ni home tiple, ni dona baixa
17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1914.
Ni home tiple ni dona baixó
4 fonts, 1936.
Equivalent en castellà: Ni hombre tiple ni mujer bajón.
Ni home tiple, ni dona baixa
4 fonts, 1996.
Ni home tiple ni dona baixa
3 fonts, 1988.
Lloc: Alt Pirineu.
La veu de soprano pot semblar massa aguda i efeminada per a un home. La dona baixa, segons aquest refrany que en contradiu altres, també és menyspreada.
Ni home tiple, ni dòna baixó
2 fonts, 1914.
Vol dir que no s'ha de ser ni una cosa ni altra. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Sinònim: Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle.
Equivalent en castellà: De hombre tiple y mejer tenor, líbrenos Dios.
Ni home (amb veu) tiple, ni dona (amb veu) baixa
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Ni homme à la voix de fausset, ni femme à la voix de basse.
Lloc: Perpinyà.
Ni home tiple ni dona baixa (o baixó)
1 font, 1999.
Ni home tiple, / ni dona baixó
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ni homme à voix de soprano, / ni femme à voix de basse.
Lloc: Catalunya del Nord.