Paremiologia catalana comparada digital

Ser camallut

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Camallut, -uda

1 font, 1926.
Adj. Que té les cames llargues.
Equivalent en castellà: Zanquilargo.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Camallut, -uda». Editorial Moll.

Camallut, camalluda

1 font, 1999.
Sinònim: Camallarg, camallarga.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 50. Editorial Trabucaire.