Paremiologia catalana comparada digital

Ser ceballut

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ceballut

1 font, 1967.
Maniàtic, obsés.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Ceballut», p. 9. Edicions Polígrafa.

Ceballut, -uda

1 font, 1926.
Adj. Caparrut, que té una ceba o idea fixa.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Ceballut, -uda 2». Editorial Moll.