Paremiologia catalana comparada digital

Ser cosa

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Esser cosa

2 fonts, 1926.
Esser autoritat, tenir algun càrrec.
Es un senyor que una vegada no sé què va esser de la cúria de censos, y crech que també és cosa del Sant Ofici, Penya Mos. iii, 93.
Lloc: Mall., Men.
Locució expletiva que s'usa precedint a la conjunció «que».
Si era cosa que so que la volentat ama, amant major fe, fos veritat, Llull Dem. i, 22 | Seria cosa que tinguéssiu unes tisores per deixar-me? (Men.).
Tenir autoridat, o un càrrec.
Lloc: Menorca.

Ésser cosa (d'alguna cosa)

1 font, 2006.
Resoluble. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).