Paremiologia catalana comparada digital

Ser el manso

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Manso -sa

2 fonts, 1997.
Macarró.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Manso -sa m.», p. 213. Edicions 62.
Amistançat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Manso -sa m. i f.», p. 213. Edicions 62.
Amistançat ocasional.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Manso -sa m. i f.», p. 213. Edicions 62.
Nòvio.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Manso -sa m. i f.», p. 213. Edicions 62.

Manso, -a

1 font, 2022.
M. i f. Paio, individu.
Quan feia cua se'm va acostar una mansa que em va oferir una entrada a meitat de preu.
Rodamots (2022): «Manso -a - https://rodamots.cat/manso-a/». Rodamots.
M. i f. Romanço, amant.
Et presento el meu manso, en Jan. Tracta-me'l bé.
Rodamots (2022): «Manso -a - https://rodamots.cat/manso-a/». Rodamots.