Paremiologia catalana comparada digital

Ser enfadós

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1994.

Ser enfadós

1 font, 1994.
Importunar, marejar o tenir les orelles podrides de sentir algú Generalment les frases es contruixen en segona o tercera persona del singular del present d'indicatiu o del present de subjuntiu i en forma reflexiva i negativa.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Ser enfadós -a

1 font, 2012.
Lloc: Gata.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Fastidi, fastidiar. Fastidiar, molestar, aclaparar. Persona que fastidia», p. 624. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.