F. fig. Persona de molta malícia i astúcia.
Ser escòria
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Escòria
5 fonts, 1926.
De la mateixa manera que disposem de prou paraules per al tracte pejoratiu cap aun individu determinat, sense que els exemples inventariats tinguin el més mínim ànim d'exhaustivitat, el català té també recursos propis per a l'insult de grup, referit conjuntament al col·lectiu de persones que comparteixen uns trets comuns de caràcter negatiu.
Insult.
—Maleït negre fill de puta irresponsable. Segueixes pensant que tot això és un joc, oi? Ets escòria.
Es diu a (d')una persona que no val res. En sentit propi l'«escòria» és un subproducte de la fabricació dels metalls.
Font: TV3/X3.
Escori
1 font, 1926.
Persona estranya, de qui mai sabem què vol ni què diu.
Deixa-lo estar, és un escori! (Perpinyà).
Sinònim: V. Escòria.
Lloc: Ross.
Tros d'escòria
1 font, 2024.
50 Insults mítics d'en Vegeta.