Paremiologia catalana comparada digital

Ser falaguer

5 recurrències. Primera citació: 1997.

Falaguer

2 fonts, 1997.
Persona gentil, simpàtica, que fa afalacs i compliments.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 366. Editorial Gregal.
Adj. Que atreu per les maneres agradoses, corteses.
Equivalent en alemany: Schmeichelhaft.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Falaguer -a», p. 530. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que atreu per les maneres agradoses, corteses.
Equivalent en anglès: Pleasant.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Falaguer -a», p. 530. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que atreu per les maneres agradoses, corteses.
Equivalent en castellà: Halagüeño -ña, lisonjero -ra.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Falaguer -a», p. 530. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que atreu per les maneres agradoses, corteses.
Equivalent en francès: Flatteur -euse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Falaguer -a», p. 530. Enciclopèdia Catalana.