Paremiologia catalana comparada digital

Ser gosat

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Esser gosat

1 font, 1926.
Atrevir-se, tenir audàcia.
Ha fet manament negú no sia gosat nomenar-se rey, Villena Vita Chr., c. 69.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gosar 1». Editorial Moll.

Gosat

1 font, 1969.
Atrevit.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 1», p. 160. Edicions Polígrafa.
Emprenedor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 2», p. 160. Edicions Polígrafa.
Audaç.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 3», p. 160. Edicions Polígrafa.
Descarat, desvergonyit.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 4», p. 160. Edicions Polígrafa.
Estrenu.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 5», p. 160. Edicions Polígrafa.
Temerari.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gosat 6», p. 160. Edicions Polígrafa.