Amb tot i esser, òbviament, un castellanisme, ja hi era ben usual, en la llengua col·loquial, en el segle XIX, com ens mostren les cançons populars, i apareix algunes vegades als textos de les «Rondaies».
—Vet-la aquí —diu En Bernadet, i se'n treu una de ses dues [flors romanials]. / —Oh que és de guapa! oh, dic! —deia es major, amb uns uis que li cuidaven a botir (II, 91).
Lloc: Mallorca.