Adj. m. i f. psic. Que tendeix a retirar-se en ell mateix, rebutjant de lliurar-se al món exterior.
Equivalent en alemany: Introvertiert (adj.); Introvertierte -r (m. f.).
Ser introvertit
4 recurrències. Primera citació: 1997.
Introvertit
1 font, 1997.
Adj. m. i f. psic. Que tendeix a retirar-se en ell mateix, rebutjant de lliurar-se al món exterior.
Equivalent en anglès: Introvert.
Adj. m. i f. psic. Que tendeix a retirar-se en ell mateix, rebutjant de lliurar-se al món exterior.
Equivalent en castellà: Introvertido -da.
Adj. m. i f. psic. Que tendeix a retirar-se en ell mateix, rebutjant de lliurar-se al món exterior.
Equivalent en francès: Introverti -ie.