Paremiologia catalana comparada digital

Ser l'últim pet de l'orgue

11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1986.

Ser l'últim pet de l'orgue

5 fonts, 2007.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «06. Instruments musicals amb teclat: Teclat - tecla - orgue - piano». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «7. Música i església. S», p. 176. Edicions Tívoli.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 39. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 61. Edicions Víctor.
Es diu de qui té una opinió totalment irrellevant per ser l'últim en importància en un lloc.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Ser com l'últim pet de l'orgue

2 fonts, 2013.
Sinònim: No pintar ni fava.
Bru (2013): «https://twitter.com/bruboixcremades/status/409332495499681792». Twitter.
FLNaya (2013): «https://twitter.com/FLNaya/status/405827002059739136». Twitter.

Això era l'últim pet de l'orgue

1 font, 2012.
Quadern amb dites de Francisco Solbes Solbes, Paco Caseta, transcrites per les seues nétes, Alba i Ester Revert Solbes.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 54. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

És l'últim pet de l'orgue

1 font, 1989.
Si de cas no se'l considera directament responsable, ni massa difícil de fer tornar l solc sempre es pot justificar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 104. Autoedició.

Ser l'ultim pet de l'orgue

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Orgue», p. 57. Llorens Llibres.

Ser l'última flauta de l'orgue

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 298. Editorial Antinea.