Paremiologia catalana comparada digital

Ser llamenc

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Llamenc

2 fonts, 2012.
Sinònim: Tiquismiquis (incorrecte).
Badia i Pujol, Jordi (2025): «https://x.com/jbadia16/status/1903211265717309870». Twitter.
Persona molt delicada amb el menjar, al que li solen agradar els requisits o el menjar en poca quantitat.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Llamenc», p. 242. Brau Edicions.

Llamenc (llamec)

1 font, 2018.
Persona delicada en el menjar, que li agraden poques coses.
Sinònim: Llefec.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De vida, de poca vida i de mitja vida. Gent de poca vida», p. 195. Editorial Gregal.

Llamenc, llamenca

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona delicada i triada en el menjar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «L», p. 105. Editorial Trabucaire.

Llemench

1 font, 1865.
Adj. Lo qui es massa delicat y de tot fá ascos.
Equivalent en castellà: Esquilimoso.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llemench, ca», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Lo qui es massa delicat y de tot fá ascos.
Equivalent en llatí: Fastidiosus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llemench, ca», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.