Paremiologia catalana comparada digital

Ser marraner

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Marraner

2 fonts, 1926.
Adj. Amable i afectuós de tracte.
Com el va veure tan xerevel·lo, prasent i marraner, arriba a cobrar coratge, Alcover Rond. viii, 4.
Equivalent en castellà: Efusivo | Cordial | Caricioso.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Marraner, -era». Editorial Moll.
Es diu de qui es comporta de forma molt amable i afalagadora.
Com el va veure tan xerevel·lo, prasent i marraner… (VIII, 8).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «M», p. 228. Editorial Moll.