Paremiologia catalana comparada digital

Ser minso

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Minso

3 fonts, 1917.
Adj. Fals, hipòcrita; el qui fa el beneit i porta mala intenció.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Minso o Minse, Minsa». Editorial Moll.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Es molt minso aquest noy, mestressa.
Font: E. Vilanova, vol V, p216.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Només en el sentit de 'poca cosa' o 'escàs'
Font: DIEC.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «2.2 Paraules escollides per a l'estudi», p. 13. Universitat Rovira i Virgili.
Adj. Hipòcrita, fals. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «2.2 Paraules escollides per a l'estudi», p. 13. Universitat Rovira i Virgili.

Minso o minse, minsa

1 font, 2015.
Adj. Fals, hipòcrita; el qui fa el eneit i porta mala intenció.
Lloc: Tortosa.
Font: DCVB.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «2.2 Paraules escollides per a l'estudi», p. 13. Universitat Rovira i Virgili.