Paremiologia catalana comparada digital

Ser mogut

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Mogut

1 font, 1926.
Adj. Agitat; inquiet.
Al sobtar-lo en son natural, mogut y garladís, Pons Auca 20 | La gent comensava a anar moguda y no's parlava d'altra cosa, Ignor. 24 | El mar estava mogut i ombrívol, Ruyra Pinya, ii, 54.
Equivalent en castellà: Movido.
Adj. Calent sexualment.
Com són mogudes les dones, no's saben temprar, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 18.
Equivalent en castellà: Movido.