Adj. Que fa morros; que manifesta irritació o mal humor.
Un rey que tenia set fiys y anava tot morrotós perque volia una fia, Alcover Rond. i, 150.
Equivalent en castellà: Mohino.
Lloc: Mall.
Ser morrotós
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Morrotós
2 fonts, 1926.
La persona que està de mal humor.
Lloc: Bellpuig.
Morrotós, morrotosa
1 font, 1999.
Sinònim: Morrut, morruda.