Paremiologia catalana comparada digital

Ser n espignet

2 recurrències. Primera citació: 1864.

Espignet

2 fonts, 1864.
Crit o veu molt aguda, especialment de la persona molt xerraire i xisclaire, que sempre contesta i es vol fer sentir més que els altres. Espinguet.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Espignet», p. 235. Brau Edicions.
M. ter. Burleta.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Espignet», p. 689. Hermanos Espasa, Editores.