Paremiologia catalana comparada digital

Ser na Mel-i-Sucre

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Esser Na Mel-i-Sucre

2 fonts, 1926.
Esser una dona molt bleda o delicada.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Mel Loc. e)». Editorial Moll.
Esser una dona molt bleda i delicada.
Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).
Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys», p. 4. Web.
Esser una cosa molt dolça o agradable.
Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).
Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys de la mel». Web.

(Ésser) na Mel-i-sucre

1 font, 2022.
Loc. adj. Fa referència a una persona molt dolça i delicada, la qual sembla que estiga mancada de vigor. Mel-i-sucre: Nom parlant format a partir del significat figurat dels substantius «mel» 'cosa molt dolça' i de «sucre» en l'accepció de 'persona delicada, massa fina, mancada de vigor'. El nom evoca una peculiaritat del caràcter de la persona a la qual s'aplica.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Mel-i-sucre», p. 120. Institut d'Estudis Catalans.