Es diu d'una cosa molt bona per menjar, com a justificació per menjar-se-la.
… aquell dimoni d'aucellet […] ja va esser partit a espipellar, cireres i més cireres, i entre espipellada i espipellada deia es polisardo: / —Oh, que són de bones aqueixes cireres, i que ho són! És pecat que s'hagin de perdre! (IV, 91).
Lloc: Mallorca.