Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. P», p. 141. Edicions Tívoli.
Ser pitos i flautes
7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1983.
Pitos i flautes
2 fonts, 2006.
Pitos i flautes!
1 font, 1983.
De sentit interjectiu per a indicar sorpresa, malícia, enuig, però sempre en to placèvol i poc maliciós. Sovint el qui escolta o aquell a qui va adreçada la frase sol contestar: «i violins» o bé: «i tamborins!». En el sainet còmic intitulat «A pèl i a repèl» és emprada aquesta forma interjectiva en un diàleg entre un barber i un client mal geniat que diverses vegades usa la interjecció i el barber la completa.
Prendre pitos per flautes
1 font, 2012.
Ser pitos i flautes
1 font, 2012.
Vindre amb «pitos» i flautes
1 font, 1987.
Sinònim: Eixir amb 'pitos' i flautes.